- El boom de la mineria -

Les mines

El terme del Molar és ric en minerals i això va dur, ja des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX, a una explotació a nivell industrial d’aquestes riqueses, especialment la galena (mineral de plom).

Actualment, aquestes indústries que es van anar establint, des de petites exportacions de caire familiar a indústries de pes, es troben totes tancades i en estat ruïnós (quasi en la totalitat).

La llista d’aquestes antigues mines és llarga i il·lustra el pes que, durant uns anys, va arribar a tenir aquesta indústria al Priorat: Mina Berta, Mina Francisca, Mina Jalapa, Mina Linda Mariquita, Mina Magrané, Mina Minerologia, Mina Raimunda, Mina Serrana i Mina Ventura.*

La Mina Raimunda (s XX) amb un pou mestre -Sant Joaquim- de més de 200 m i uns 7 nivells de galeries, es connectava amb la Mina Jalapa a través del primer nivell de galeries, de quasi 1 km. Malgrat l’estat d’abandonament, encara es poden veure les estructures d’accés al pou de la mina, magatzems, oficines i les instal·lacions d’extracció de l’aigua (que van estar en funcionament fins anys més tard de la parada en l’extracció de mineral).

La Mina Minerologia (s XX), que encara es trobava en explotació a la dècada de 1990, té una gran extensió d’edificis encara dempeus. El pas del temps i els espolis no perdonen, el castellet va desaparèixer l’any 2013 i els altres edificis (i els objectes que contenen) es van deteriorant de manera inexorable. Segons la documentació de la pròpia mina, l’any 1992 s’autoritza la paralització temporal de l’activitat minera i és el moment en què, finalment, deixa de funcionar.

La Mina Ventura (s XX) conserva, únicament, part dels edificis en ruïnes, envoltats de les escombreres de la mina. Malgrat que el pou principal tenia una escala de caragol, per a accedir a les galeries, avui dia és quasi inexistent.

No totes les mines del Molar explotaven la galena, la Mina Serrana era una mina dedicada a l’extracció de manganès (element químic, es troba a la taula periòdica com a Mg – nombre atòmic 25), en forma de manganita i pirolusita, entre d’altres. Aquesta mina té dos noms ja que la part superior de l’explotació es coneixia com Mina (La) Serrana, mentre que la inferior, més propera al Riu Siurana, rebia el nom de Mina de Manganès. Actualment, una part del celler Clos Berenguer està construïda sobre la mina, fins a tal punt que s’aprofita un dels antics accessos per a la bodega.

I més enllà de la mineria de caire industrial, al terme del Molar existien petites explotacions de minerals amb diversos usos com les explotacions de Sabó de Sastre, unes argiles de tonalitat verdosa, formades per una combinació de calcita, guix, caolinita i saponita. Aquest material, com indica el nom, l’usaven els sastres per a marcar els patrons de tall a la roba. O, també, la pedra calcària i sorrenca, de coloració rogenca, amb el seu ús com a pedra d’esmolar, que es troba repartida per tot el terme, usada en els edificis i que és l’element que dona nom al poble del Molar.

En un plànol que data de 1920 el llistat de mines del Molar és el següent:

És aquesta llista el que ens permet entendre fins a quin punt va arribar a ser rellevant la mineria en la societat molarenca del segle XX

* Segons: Els Minerals de Catalunya. Josep M. Mata i Perelló. Institució Catalana d'Història Natural. Barcelona 1990. Pàgs.131,132.

Textos: Maria Garcia Barberà

Subscriure a
Menu

Menú principal