- Un comerç ancestral: El Priorat, fenicis, romans i més enllà -

Les mines de galena (mineral de plom) del terme del Molar s’han conegut i explotat, amb seguretat, des del segle VII aC. La presència del Calvari i la seva necròpolis es deuen, en gran part, a l’existència d’aquest recurs.

Però, com arriba aquest mineral del Priorat a una xarxa comercial a escala del Mediterrani?

Comencem al segle IX aC el moment en què els mercats de productes de l’altra punta del mar Mediterrani pateixen un trasbals. A les costes de l’actual Síria, Líban, Israel i Palestina es trobaven un conjunt de ciutats, noms coneguts pels amants del món antic i lectors de textos bíblics: Tir, Biblos o Sidó eren algunes de les principals capitals d’una gent que coneixem com a -fenicis-.

Aquestes i d’altres ciutats eren centres de comerç, ports i mercats del llevant Mediterrani. Però, fa uns 3.000 anys, l’imperi assiri comença una lenta però llarga expansió (arribarà a ocupar l’actual Turquia, fins a Geòrgia, i els territoris de “fenícia”). Com acostuma a passar, amb els canvis de fronteres canvien, també, les rutes de comerç, i amb l’arribada dels poderosos arriben, també, els tributs.

Així doncs, es combinen la necessitat de recursos i la dificultat d’aconseguir-los com s’havia fet fins al moment i aquests fenicis, de les costes de llevant, es faran a la mar a la recerca de productes, entre ells, el plom.

Al sud de la Península Ibèrica, a la vall del Guadalquivir, existia la civilització Tartèssia, rica i avançada, i unes terres curulles de recursos. És així com els fenicis, al segle IX, fundaran la ciutat de Gadir (actual Cadis) i iniciaran segles de contactes comercials amb la gent del territori. Aniran remuntant la costa fins a terres valencianes, establint ports i colònies*, intercanviant productes novedosos i exòtics (com la ceràmica al torn** o el vi) per aquells minerals que necessitaven: la plata, el plom, el coure, l’estany...

És aquesta cerca dels minerals el que els durà, ja al segle VII aC (fins al 570 aC, quan la ciutat de Tir cau en mans assíries), fins al territori Prioratí, on fenicis de Malaka (Màlaga) i Gadir (Cadis) -o almenys els seus productes- canviaran la galena argentífera (mineral de plom i plata) per mercaderies com el vi.

* Colònies: fundacions de nuclis urbans (poblacions, ports, factories...) per part d’un grup humà en un territori aliè al seu originari.

** Tècnica de ceràmica que permetia crear unes peces de parets més fines i delicades, així com més simètriques. Inicialment els fenicis van importar les peces ja fetes, posteriorment van importar la tècnica en si.

 

Com se sap tot això?

Els materials parlen i a través de l’arqueologia podem arribar a entendre aquelles informacions que ens expliquen d’on han vingut i on han anat a parar.

Analitzant les àmfores de ceràmica trobades al jaciment del Calvari -que contenien vi- podem saber l’indret on s’han produït (pel tipus d’argiles amb les que s’han fet i per la forma que se’ls ha donat). De la mateixa manera, els minerals tenen com un “carnet d’identitat” que els dona la seva composició (quina quantitat específica de cada element conté, com cristal·litza, etc.).

Per exemple, al terme del Molar predomina la presència de coure dins la galena i, malgrat que s’hi troba plata, és en una quantitat molt minsa. Analitzant la composició dels minerals podríem determinar de quina mina ha sortit cada fragment

 

I els romans?

Plini el Vell parlava, a la seva Història Natural ***, d’un plom que anomenava plumbum nigrum Oleastrense (fent referència a un nucli urbà -Oleastrum- entre Dertosa [Tortosa] i Tarraco [Tarragona]) i que, segons alguns indicis, podria ser el mineral extret de la regió prioratina (en un moment en què el poblat del Calvari del Molar ja ha estat abandonat).

Als anys vint del segle passat, en un moment de boom de la mineria al Priorat, es van trobar unes restes curioses a l’interior d’un antic pou en la concessió de la mina Règia de Bellmunt: diverses lluernes i pics de ferro d’època romana, a una profunditat de 150 m. Els van deixar allí els propis romans? Va ser durant l’època islàmica, havent estat reutilitzats i abandonats posteriorment? Ben difícil de discernir.

El que sí sabem és que romans, àrabs i cristians****, els diversos pobladors del Priorat, van explotar aquests recursos fins a l’arribada de la mineria industrial, moment en què canvia completament la relació entre la mineria i el territori.

*** Naturalis Historia XXXIV, 49, 164.

**** Els documents que es conserven al fons Entença de l’Arxiu Ducal de Medinaceli, entre d’altres, permeten fer un seguiment de: d’on s’extreia el mineral, on s’enviava, què se’n feia i d’altres informacions d’interès.

Textos: Maria Garcia Barberà

Subscriure a
Menu

Menú principal