La prehistòria i els tallers de sílex, les primeres indústries del Priorat

El Molar, com molts indrets de la comarca del Priorat, ha estat lloc de pas i terra ocupada des de ja fa milers d’anys. I malgrat que no podem començar a parlar del poble en sí fins l’època medieval, si remuntem en el temps fins al voltant del 5.500-2.200 aC (Neolític) ens hauríem trobat en un territori amb força moviment.

La Serra del Montsant és un lloc ric en sílex, un mineral que els prehistòrics utilitzaven per a realitzar moltes de les seves eines de tall i de caça i és per aquesta raó que la terra del Priorat, i El Molar, es van convertir en un indret “industrial” quan aquests primers humans es dediquen a establir tallers per al treball i la talla del sílex.

D’aquesta primera indústria en queden diversos testimonis, repartits per camps i bancals, jaciments a l’aire lliure on s’han trobat els nuclis i les làmines que creaven aquests avantpassats nostres.

I no només venien aquí a treballar, al llarg del temps arqueòlegs com el conegut Salvador Vilaseca i Anguera (1896-1975, Reus) han recorregut el territori descobrint les primeres petjades d’aquests humans que treballen, habiten i s’enterren al que avui dia és el terme de El Molar.

Jaciments de superfície amb troballes de nuclis de sílex, ascles tallades i materials de talla diversos (5.500-2.200 aC -Neolític-): Barranc dels Boïcs, Mas de l’Engràcia, Mas dels Frares, Mas de les Puces, La Riera, Les Planes, Coll del Perdigot

Jaciments d’enterrament: Mas del Poldo, avui dia desaparegut (5.500-2.200 aC -Neolític-) i necròpolis o camp d’urnes del Calvari (1.150-650 aC, Edat del Bronze).

Jaciments d’habitació: la Cova del Camat, on s’han trobat restes de ceràmica pertanyents a l’Edat del Bronze (1.800-650 aC), i el jaciment-poblat del Calvari, junt amb la seva necròpolis, del Bronze final al Ferro final (1200-150 aC).

 

Per a més informació: INVARQUE (Cercador del patrimoni arqueològic de Catalunya)

 

Textos i imatges: Maria Garcia Barberà

Plànol base: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Subscriure a