- La mina Lussa, escola i hospital -

En el moment en què es va iniciar la Guerra Civil, el juliol de 1936, la situació va portar a una parada en quasi la totalitat dels treballs d’extracció del mineral de plom de la Mina Lussa. Una situació que va resultar negativa en l’economia es va poder transformar en quelcom positiu en altres aspectes, els edificis de la mina (especialment l’edifici d’administració) es van ocupar per a usos socials i col·lectius.

En aquest edifici d’administració, actualment convertit en Centre d’interpretació, es van ubicar les aules de l’escola, durant el curs 1936-37. Aquestes escoles del Molar (pensem que parlem d’escoles ja que és un moment en què xiquets i xiquetes estudien en espais diferenciats) es van integrar dins la xarxa d’escoles del CENU -Consell de l’Escola Nova Unificada- i van viure una modernització mai vista fins el moment.

Dins la gestió del CENU, la canalla del Molar va poder gaudir d’una educació laica, gratuïta per a tothom, única per a nens i nenes, seguint els principis pedagògics i de treball de l’Escola Nova i l’Escola Moderna, en contacte amb la naturalesa i buscant un coneixement del propi entorn. Durant aquests dos anys a l’escola hi van treballar un mestre i una mestra i tant ells com els alumnes es van poder beneficiar, també, de la modernitat de les instal·lacions de la Mina Lussa: aigua corrent, lavabos, electricitat, pissarres de gran format, grans finestrals amb accés de la llum solar i ventilació, i tot això al costat del poble mateix.

Però tot això va canviar, a mitjan del mes de setembre del 1938 la Mina Lussa ja no era una escola curulla d’infants, s’havia convertit en un hospital. La proximitat de la línia de la Batalla de l’Ebre, la posició del Molar en una via de moviment de tropes i retirada de ferits i la modernitat de les instal·lacions portaran a la decisió de convertir l’edifici en un hospital M-2 (hospital de segona línia de front, que atenia els ferits menys urgents).

Malgrat la proximitat entre el Molar i el front de l’Ebre, els ferits podien tardar fins a deu hores a arribar a l’hospital. En aquest espai es trobaven, però, amb 2 o 3 equips mèdics que els atenien i que s’anaven rellevant.

Només tenim informació completa sobre un equip de professionals format pel capità cirurgià Miquel Gras Artero (de només 27 anys), els tinents practicants Josep Maria Llarch Fortuny i Ricardo Lechuga Sampera, un anestesista de nom Josep Maria Blasi, el transfusionista Ramon Mauri Samada, l’equip d’infermeres Lola Enguís i Maria Rulo, l’esterilitzador Manuel Sancho i els sanitaris Marià Sánchez Barba i Eloi Garcia Borque, així com altres persones, també vitals per al funcionament de l’hospital: l’electricista, Joan Asens Torregrosa, i el xofer, Joan Pérez Rubio.

Durant els dos mesos en què la Mina Lussa va ser hospital de guerra la majoria de ferits que van ser atesos pertanyien al XV Cos d’Exèrcit, evacuats del front per Móra d’Ebre, Garcia i Flix, però també es van atendre civils del territori. Dins d’aquest edifici d’administració, els quiròfans es van situar a la planta baixa, per a atendre directament els pacients que arribaven, i els llits per aquells que esperaven ser atesos o ser evacuats es trobaven als pisos superiors (els espais on també hi havia l’accés a les cuines i banys, que es trobaven en cada pis). Malgrat totes les vides que es van poder salvar gràcies a aquest hospital i tot el seu equip, més d’un centenar de pacients van morir al Molar i es troben enterrats al cementiri del poble, a la porta de la mina trobem una llista commemorativa amb els noms de tots i cadascun d’ells.

Avui dia, el Centre d’interpretació de la Mina Lussa no només recorda aquestes vivències i usos de l’espai, primer com a escola i després com a hospital, sinó que també guarda materials escolars de l’època, que pertanyen als antics alumnes del poble del Molar, i una magnífica col·lecció d’estris i productes mèdics, cedits per Jordi Jara (cirurgià de l’Hospital Sant Joan de Reus), que il·lustren totes les maneres de fer i els avenços en la medicina durant el període de la Guerra Civil. També forma part de la col·lecció de materials mèdics exposats un aparell de transfusió de sang que pertanyia a Ramon Mauri Samada, el transfusionista de l’equip mèdic de l’hospital, que es va acabar casant amb una xicota del Molar.

 

 

Textos i fotografies: Maria Garcia Barberà
Subscriure a