- No és plom tot el que brilla -
Els minerals
En totes aquestes mines es trobarà una gran varietat de minerals, en diverses quantitats, dels quals encara se’n poden descobrir fragments entre les muntanyes d’escòries de rebuig dels treballs miners. Els interessats a descobrir tota aquesta riquesa poden trobar enllaços d’interès als -recursos de consulta-.
D’entre tots aquests materials ens pot cridar l’atenció:
La galena, químicament és sulfur de plom, força pesant, d’una tonalitat plata-fosc i molt brillant a la llum del sol. Pot arribar a tenir un petit contingut de plata. A l’antiguitat s’havia usat com a maquillatge o en l’elaboració d’esmalts i, fins fa pocs anys, s’utilitzava el plom refinat en pintures, per a fabricar canonades i tubs (en les instal·lacions d’aigua corrent de pobles i ciutats) i per a folrar cables. Actualment, la majoria d’aquests usos s’han abandonat per l’alta toxicitat del mineral, raó per la qual es van acabar tancant les mines del Molar, malgrat que els filons de galena no han estat esgotats encara.
La malaquita, mineral de coure d’una tonalitat verda intensa. A l’antiguitat s’usava com a colorant (per a pintura o, fins i tot, maquillatges), actualment s’usa com a pedra semi-preciosa. A la sala del Gran Trianon, de Versalles, es conserva una taula còncava feta d’una sola peça de malaquita de grans dimensions.
L’atzurita, mineral de coure, de color blau intens (similar al lapislàtzuli). Se’l troba, sovint, associat a la malaquita i a la cuprita (de to roig fosc). Antigament es molia per a produir pigments però presenta una problemàtica, amb el temps es transforma en malaquita i muta a un to verd. Avui en dia s’utilitza com a mineral ornamental.
La baritina, sulfat de bari, és un mineral molt comú, amb tons que varien de l’incolor al blanc, groc, marró o blavós. S’utilitza en la producció d’aigua oxigenada, en pigments blancs o en alguns papers fotogràfics – papers baritats (FC)-.
La pirolusita, diòxid de manganés, es pot veure en forma de taques negres amb ramificacions sobre les pedres. A primera vista pot semblar un liquen i és amb lupa o microscopi quan es pot apreciar la seva forma de cristalls. Des de l’antiguitat ja era usat per a decolorar el vidre, avui s’utilitza en la fabricació de clor i com a colorant en pintures, tints de roba i ceràmica.
Textos i fotografies dels minerals: Maria Garcia Barberà