= La riquesa de l’aigua: els rentadors i les fonts al terme del Molar =

La font pública i rentadors del Molar és una construcció de gran bellesa, amb dos passadissos coberts per un sostre de canyís i teula, suportat per columnes de maó i terres empedrats; al centre, les dues basses, amb piques de pedra i maó. La façana del safareig té tres “finestres” d’arc de mig punt i les portes d’accés es troben a banda i banda de l’edifici, darrere les dues finestres dels extrems. A les columnes de maó encara es poden veure les marques de blauet, un tint blau que s’usava per a emblanquir la roba quan s’esgrogueïa. La font en sí no és visible ja que està coberta i canalitzada cap a les basses dels rentadors.

A pocs metres del conjunt dels rentadors, en direcció al jaciment del Calvari, es troben les restes d’un antic camí empedrat d’època incerta.

La font pública i rentadors del Molar (BCIL) havia pertangut al Mas d’en Bas (actual Mas d’en Severino), que era la finca d’època medieval més antiga de la qual es té constància i, també, una de les més riques. Era, justament, l’aigua allò que li proporcionava la riquesa, però s’acabà fent un traspàs de la propietat al poble del Molar. L’actual construcció seria d’inicis del segle XIX. Encara queden els noms com a testimonis d’aquestes èpoques passades i la configuració del territori, com els terrenys de les Hortes Velles del Molar, que es bastien de l’aigua del barranc del Rec de Bas. És aquesta història el que fa que els rentadors, un espai públic tan important, estiguin tan apartats del poble.

Anteriorment a la font la gent del Molar s’abastia d’una bassa d’aigua de pluja, que es trobava a la partida amb el nom -Bassa del Molar-, aquí veiem la gran importància de fixar-nos en les nomenclatures de llocs i partides, ja que són testimonis dels usos i el passat del territori. Com en el cas d’una de les altres fonts del terme, la Font Boja, que apareix en moments d’abundants pluges, com per art de màgia, i desapareix posteriorment com una font fantasma.

Els mapes encara ens donen la toponímia de fonts i basses del terme del Molar: Font Boja (al límit amb el terme del Lloar), Font del Baster, Font del Mas Abelló, Font d’en Míquei i Font del Perxet (vora el riu Siurana), Font de Pinyol, Font de Noller o Bassa del Mas del Severino. Una memòria en la paraula, aquests punts d’aigua, elements clau per a una terra atapeïda de bancals (la gran majoria, ara, abandonats), rebien el nom de les partides on es trobaven, dibuixant el mapa d’una riquesa que, en el seu moment, valia més que l’or. En una terra on els barrancs i el propi riu Siurana (que delimita una part del terme del Molar) són elements estacionals, una font és un tresor.

Fonts i safareigs han estat, durant segles, els espais de trobada de la gent de cada poble, indrets socials, llocs protegits i apreciats, font de polèmiques i baralles, un dret comú i un deure compartit, assegurar la seva pervivència per al bé de tothom. El temps ha canviat en gran mesura la nostra relació amb l’aigua. Ara ens arriba directament a les cases, però fins al segle passat eren indrets curulls de vida.

Textos i fotografies rentadors: Maria Garcia Barberà

Mapa: - Institut Cartogràfic de Catalunya / disseny - Maria Garcia Barberà

Subscriure a
Menu

Menú principal